Economia de Panamà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'economia de Panamà és una de les més estables, dinàmiques i amb major creixement d'Amèrica Llatina. El ben desenvolupat sector de serveis és responsable per 80% del PIB. Els serveis inclouen el funcionament del Canal de Panamà, les activitats bancàries, la zona franca de Colón, les activitats d'assegurances, els ports en l'Atlàntic i en el Pacífic, el registre de vaixells que utilitzen la bandera del país, i el turisme.[1] El creixement econòmic serà impulsat per l'ampliació del Canal de Panamà, que va començar el 2007 i ha de ser conclusa el 2014 a un cost de 3,5 mil milions de dòlars - aproximadament 25% del PIB actual. L'expansió duplicarà la capacitat del canal, permetent acomodar navilis que són actualment molt amples per fer la travessia, i ajudarà a reduir l'atur.[1]
Moneda | Balboa. De facto: Dòlar dels Estats Units | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 61.838.175.800 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 58,02 miliards (2012) | ||||||
Rànquing PIB | 92è (2012) | ||||||
Taxa del PIB | 10,7% (2012) | ||||||
PIB per càpita | 15 900 (2012) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 24.520,867 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 3,8%, indústria 17,5%, serveis 78,7% | ||||||
Inflació | 5,7% (2012) | ||||||
Taxa de creixement real | 5 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 26% (2012) | ||||||
Força laboral | 1.517.000 (2012) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 17%, indústria 18,6%, serveis 64,4% (2009) | ||||||
Taxa d'atur | 4,4% (2012) | ||||||
Indústries principals | construcció, cervesa, ciment i altres materials de construcció, refino de sucre | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 14,2 miliards (2012) | ||||||
Ingressos | 9 070 milions (2012) | ||||||
Despeses | 9 835 milions (2012) | ||||||
Reserves totals | 2.703.336.161 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Panamà té una economia dolaritzada en què el sector serveis és molt desenvolupat i representa el 80% del seu Producte interior brut.[2] Durant els últims anys, l'economia panamenya ha experimentat un extraordinari creixement econòmic, amb una taxa anual mitjana de creixement del 7,5% entre el 2004 i el 2006, fent-la una de les economies de major creixement de l'Amèrica Llatina.[3] S'espera, a més a més, que l'economia continuï en creixement amb l'expansió del Canal de Panamà, que va començar el 2007 i que culminarà el 2014.[3][2] El nivell de pobresa s'ha reduït al 29% el 2008, tot i que la distribució de la riquesa és una de les més desiguals de Llatinoamèrica.[2] Panamà no pertany al Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica Central, però va signar un tractat independent amb els Estats Units el 2006 que encara no s'ha implementat.
Segons el rànquing mundial de competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial, Panamà és després de Xile l'economia més competitiva, i consolida la seva posició com la màxima d'Amèrica Central. A part, segons dades del Banc Mundial, Panamà té el PIB per capita més alt de la regió centroamericana sent aproximadament de[4] pel 2013, superant el PIB per capita de països com Mèxic, Veneçuela, Brasil i Perú PPA. Segons diversos organismes financers l'economia panamenya és considerada de'ingressos mitjans-alts.[5]
El model econòmic liberal, imposat durant la dècada de 1990, ha permès al país ser dels més globalitzats de l'Amèrica Llatina durant diversos anys.[6] És una economia totalment dolaritzada i sense banc central. La política econòmica de Panamà es basa en el sector terciari, sent un dels països més precoços a utilitzar aquesta política. Aquest sector representa el 75% del seu producte intern brut, no obstant això ha existit un augment significatiu del sector industrial i de construcció.
La seva moneda oficial és el Balboa, el qual és equivalent al dòlar nord-americà que circula legalment en tot el seu territori des de (1904).[7]