Edessa (Mesopotàmia)
ciutat antiga a la part superior de Mesopotamia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia. Des del 137 aC al 244 aC fou capital del Regne d'Osroene i del 1097 al 1144 fou capital d'un comtat.
Εδεσσα (grc) | |||||||||
Epònim | Edessa | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||||||
| |||||||||
Províncies | Província de Şanlıurfa | ||||||||
Àrea metropolitana | Şanlıurfa | ||||||||
Capital de | |||||||||
Població humana | |||||||||
Població | 55.000 (1890) | ||||||||
Dades històriques | |||||||||
Creació | c. 302 aC | ||||||||
Següent | Şanlıurfa | ||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
La ciutat portava antigament el nom d'Urhai, que podria ser un nom d'origen persa derivat de Khosrov, però la tradició el fa anterior als perses i podria també ser un nom siríac. El nom Edessa vindria de l'assiri Edessu, que s'hauria imposat després de l'emigració assíria vers el 612 aC, després de la caiguda de Nínive. No obstant això, és més probable que, com que a Edessa hi havia moltes fonts, el selèucida Seleuc I Nicàtor, vers el 290 aC, va decidir de refundar la ciutat i donar-li el nom d'Edessa, l'antiga capital reial macedònia on també hi havia moltes fonts. Antíoc IV Epifanes va canviar el nom a Antioquia de Callirhoe, però després del seu regne va retornar al nom d'Edessa o al nom popular d'Urhai. Durant el govern d'Antíoc IV, ja es va emetre moneda a la ciutat, cosa que suggereix una certa autonomia i importància, però la població no era grega, i hi havia àrabs, siríacs, assiris, i d'altres.
Vers el 137 aC, es va establir una dinastia anomenada de Bar Hawuy, però més coneguda com la dinastia dels Abgar (agbàrides), nom que van portar deu dels seus reis. Els selèucides, probablement, van restablir el seu domini a Edessa poc abans del 132 aC; el 122 aC, el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall de l'Imperi part. El 85 aC, es va proclamar a Edessa la sobirania del rei d'Armènia que va durar fins al 67 aC. Després, la ciutat va estar sota influència dels parts.