Edicte de Caracal·la
From Wikipedia, the free encyclopedia
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa. Aquest edicte va ser un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi.
Tipus | constitution (en) | ||
---|---|---|---|
Epònim | Caracal·la | ||
Data | 212 | ||
Estat | antiga Roma | ||
Jurisdicció | antiga Roma | ||
La nova llei va estendre el concepte de ciutadà romà, amb tots els seus deures i drets, a totes les persones lliures de l'Imperi Romà, amb l'excepció dels deditici, habitants de ciutats que o bé havien ofert una gran resistència a ser conquerides abans de capitular o bé no ho havien fet. Les dones dels homes lliures passaven a tenir els mateixos drets que les dels ciutadans.