Educació a l'antiga Roma
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'educació a l'antiga Roma, des dels últims segles de la República Romana, era un mecanisme vinculat a l'elit social, que proporcionava als seus fills una educació a la manera grega.[1] El paedagogus (paraula grega de la qual deriva l'actual pedagog) era l'esclau que conduïa el nen a la schola (escola).
En el primer ensenyament, el nutritor o ptropheus era el responsable d'ensenyar al nen a llegir i de la seva educació fins a la pubertat. Havia de dirigir al seu pare cridant-li domini (senyor).
La schola estava regida pel calendari religiós; les classes es donaven als matins i era mixta fins als dotze anys. Un grammaticus era el responsable d'ensenyar als nens els autors clàssics i la mitologia; mentre que a les nenes, considerades adultes als catorze anys (domina en llatí, kyria en grec), podien tenir un preceptor que li ensenyés els clàssics.
La següent etapa de l'educació tenia lloc al gymnasium o palaestra. A Orient, les principals matèries eren la llengua grega, les obres d'Homer, retòrica, filosofia, música i esport. En canvi, a Occident, s'ensenyava a més llatí, en detriment de la música i l'esport. Als setze o disset anys, hi havia una bifurcació en el camí dels joves, que havien de decidir-se per l'exèrcit o els estudis.