Grecs homèrics
From Wikipedia, the free encyclopedia
En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis. El més emprat de tots és aqueus (grec antic: Ἀχαιοί, Akhaiói), seguit de dànaus (grec antic: Δαναοί, Danaói) i d'argius (grec antic: Ἀργεῖοι, Argéioi). Aquest fet contrasta amb la situació en època arcaica i posteriors, en què els grecs s'anomenaven hel·lens (grec antic: Ἕλληνες, Héllênes) i els aqueus no eren més que els pobladors d'Acaia, una de les regions del Peloponnès. En canvi, el gentilici hel·lens només apareix dues vegades a la Ilíada i fent referència no pas al conjunt de grecs, sinó només a una tribu concreta.[1]
Per la seva banda, la historiografia moderna anomena micènics els aqueus d'Homer: el poble de llengua grega que va viure a la mar Egea entre el 1600 aC i la caiguda dels palaus a partir del 1200 aC.