Elagàbal
(~203-222) emperador romà (203-222) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (llatí: Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (llatí: Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.[1] Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat Sol Invictus, que en llatí vol dir 'El déu Sol invicte'. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.
Aquest article tracta sobre l'emperador romà. Si cerqueu la divinitat oriental, vegeu «Sol Invictus». |
Nom original | (la) Marcus Aurelius Antoninus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 març 203 Roma |
Mort | 11 març 222 (18 anys) Roma |
Causa de mort | Homicidi |
Sepultura | Tíber |
Emperador romà | |
8 juny 218 – 11 març 222 ← Macrí – Alexandre Sever → | |
Summe sacerdot d'Elagabal | |
dècada del 210 – 11 març 222 ← Juli Bassià | |
Senador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Període | Alt Imperi Romà |
Altres | |
Títol | August |
Família | Dinastia Severa |
Cònjuge | Júlia Cornèlia Paula (219–220), divorci Aquília Severa (220–221), divorci Ànnia Faustina (221–222), divorci Aquília Severa (222–222), mort |
Parella | Hièrocles Aureli Zòtic |
Fills | Alexandre Sever, fill adoptiu ( valor desconegutJúlia Mamea) |
Pares | Sext Vari Marcel i Caracal·la i Júlia Soèmies |
Germans | valor desconegut, Aurelia Antonina i Alexandre Sever |
Parents | Alexandre Sever (fill adoptiu, cosí germà) |
Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu interès en els homes era quelcom més que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Així doncs, Elagàbal es va guanyar la mala reputació de ser excèntric, decadent i fanàtic, i enemic de l'ordre religiós i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps, i com a conseqüència es va convertir en un dels emperadors romans més demonitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, més endavant, esdevingué un heroi del moviment decadentista de finals del segle xix. Siguin reals o exagerats, els escàndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser inclòs en la llista dels «emperadors folls».