Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d'abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.[1] Es van elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Les Corts Generals es van dissoldre el 5 de març i la campanya electoral va començar el 12 d'abril.[2]
Dades ràpides 'abril de 2019, Data ...
Tanca
Amb una alta participació, del 75,8%, el PSOE de Pedro Sánchez va guanyar les eleccions —la primera victòria dels socialistes en unes generals en onze anys— amb el 28,7% dels vots i 123 escons, 38 més que en la contesa anterior. El PP de Pablo Casado obtingué el pitjor resultat de la seva història en baixar fins als 66 escons i el 16,7%. El suport a Ciutadans va augmentar i aconseguí 9 escons menys que el PP. El partit d'extrema dreta Vox entrà al Congrés per primera vegada però no assolí les expectatives marcades amb el 10,3% dels vots i 24 escons.
La divisió en tres de la dreta tancà la possibilitat d'una coalició de dretes i confirmà que només el PSOE de Sánchez podria formar govern de manera realista.[3][4][5] Amb el resultat de les eleccions, la coalició Unides Podem, que havia passat a ser quarta força amb 42 escons,[6] va esdevenir imprescindible per la governabilitat, i Podem, la força majoritària de la coalició va plantejar al PSOE la necessitat d'un Govern de coalició amb ministres de la coalició per posar en marxa les mesures acordades mentre Esquerra Unida, liderada per Alberto Garzón apostava per recolzar la investidura de Pedro Sánchez negociant un programa comú que es controlaria des del Congrés dels Diputats. El PSOE va fer una oferta a la baixa a Unides Podem, i les negociacions van fracassar coalició d'esquerres no reeixí a l'hora de nomenar un cap de govern repetint-se automàticament les eleccions mig any més tard d'acord amb la llei electoral.[7]