Elionor d'Alburquerque
From Wikipedia, the free encyclopedia
Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella,[1] i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416). Coneguda també com a Elionor Urraca de Castella.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1374 Aldeadávila de la Ribera |
Mort | 16 desembre 1435 (60/61 anys) Medina del Campo |
Sepultura | Medina del Campo |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Reina consort d'Aragó (1412–1416) Reina consort de Sicília (1412–1416) |
Família | Dinastia Trastàmara |
Cònjuge | Ferran d'Antequera (1393 (Gregorià)–) |
Fills | Alfons el Magnànim, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Joan el Sense Fe, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque |
Pares | Sanç d'Alburquerque i Beatriu de Portugal |
Germans | Leonor Sánchez de Castilla (en) |
Cronologia | |
10 febrer 1414 (Gregorià) | consagració reial (Saragossa) |
Tanca