Els Tres d'Angola
grup de Panteres Negres presos a Louisiana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Tres d'Angola van ser tres presos afroamericans (Robert King, Herman Wallace i Albert Woodfox) que van ser reclosos durant quatre dècades en règim d'aïllament durant el compliment de penes al centre penitenciari estatal de Louisiana (coneguda com a «Angola»).[1] El primer, Robert King, va ser condemnat per un assassinat el 1973 i va passar 29 anys en règim d'aïllament abans que la seva condemna fos revocada per un recurs d'apel·lació. Va ser posat en llibertat el 2001 després d'arribar a un acord de culpabilitat.[2]
Tipus | grup d'humans | ||
---|---|---|---|
Epònim | centre penitenciari de Louisiana | ||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
Format per | |||
Herman Wallace i Albert Woodfox van ser acusats l'abril de 1972 per l'assassinat d'un oficial correccional de la presó i condemnats el gener de 1974.[3] Wallace i Woodfox van complir més de 40 anys cadascun en aïllament, considerat com «el període més llarg de confinament solitari a la història penitenciària nord-americana».[4] Al final de la dècada de 1990, es va avaluar cada sentència i activistes de drets humans van començar a treballar perquè s'apel·lessin els casos i s'anul·lessin les condemnes, a causa dels dubtes plantejats sobre els judicis originals.[5]
El juliol del 2013, Amnistia Internacional va demanar l'alliberament de Herman Wallace, de 71 anys, a qui havien diagnosticat càncer de fetge terminal.[6] Va ser posat en llibertat l'1 d'octubre d'aquell any. L'estat, però, el va acusar novament dos dies després.[7] No obstant això, va morir el 4 d'octubre del 2013, abans que pogués ser arrestat de nou.[8] El 20 de novembre del 2014, el Tribunal d'Apel·lacions dels Estats Units va revocar la sentència de Woodfox. A l'abril de 2015, el seu advocat va sol·licitar una ordre d'alliberament incondicional, que es va decidir el 10 de juny següent,[9] i va ser posat en llibertat el 19 de febrer de 2016, després que la fiscalia va acordar abandonar el seu intent d'un nou judici i acceptar la seva súplica de no disputar càrrecs menors de robatori i homicidi involuntari.[10] Després de sortir, va declarar que «estava esperant provar la meva innocència en un nou judici, però les preocupacions sobre la meva salut i la meva edat m'han portat a resoldre aquest cas ara i obtenir el meu alliberament».