Enric Lluís Roura i Vilaret
From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Lluís Roura i Vilaret (Calonge, 4 de novembre de 1865 - Barcelona, 9 de març de 1921)[1] va ser un empresari surotaper i polític català.
Enric Lluís Roura vers 1900 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1865 Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) |
Mort | 9 març 1921 (55 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri Nou de Calonge 41° 51′ 32″ N, 3° 05′ 31″ E |
Dades personals | |
Residència | Calonge, Londres, Edimburg |
Nacionalitat | Catalunya |
Religió | Catolicisme |
Formació professional | Batxillerat (inacabat) a Figueres |
Es coneix per | Caixa d'Estalivs de Calonge Hospital de Calonge Torre Roura (BCIL) |
Activitat | |
Ocupació | Empresari surotaper |
Partit | Lliga Regionalista |
Altres | |
Títol | Diputat provincial Vicepresident de la Diputació de Girona |
Cònjuge | Maria Bater |
Fills | Josep Roura Batet |
Pares | Esteve Roura i Ponsjoan |
Parents | Josep Roura i Villaret (germà gran) |
Va interrompre la formació escolar de batxillerat i ser educat per son pare, Esteve Roura a l'ofici de la fabricació de taps de suro, en la fàbrica familial, que era la primera a escala industrial a Calonge. Aviat va ser enviat prop de son germà gran Josep per aprendre l'anglès a la sucursal de Londres al Regne Unit, aleshores el principal mercat dels taps. Després d'aprendre la llengua s'establí a Escòcia per a dirigir la sucursal d'Edimburg.[2]
Quan tenia gairebé trenta anys, a la mort de son pare, va deixar Edimburg i establir-se a Calonge, on va fer construir la Torre Roura al turó de Les Aixades, una monumental residència modernista inaugurada el 1900.[1] Va ser conegut per a la seva obra filantròpica, que sempre va fer amb la màxima discreció. L'hospital, la caixa d'estalvis i la portada d'aigua potable a la vila, van ser projectes que va fomentar. Políticament, militava a la Lliga Regionalista amb Francesc Cambó i Batlle tot i amistançar-se amb Josep Irla i Bosch del bàndol contrari.[1]
Morí a Barcelona el 9 de març de 1921( 1921-03-09) (als 55 anys). La seva última voluntat fou d'ésser enterrat a Calonge.[1]