Equipació del Futbol Club Barcelona
aspecte de la història / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'equipació del Futbol Club Barcelona és la utilitzada pels seus jugadors i jugadores a les competicions. L'equipació titular utilitzada pel club és dels colors blau i grana. Existeixen diverses teories sobre les causes que van portar als fundadors del club a escollir aquests colors, encara que no n'hi ha cap que estigui suficientment contrastada com per ser considerada vàlida.
La versió més estesa assenyala que va ser el mateix Joan Gamper, fundador de club, qui va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit de futbol que Gamper va disputar a la ciutat de Barcelona abans de la fundació de club, ja va vestir aquests colors. S'afirma que Gamper va escollir aquests colors per ser els que identificaven el FC Basilea, equip suís en el qual Gamper havia jugat abans d'arribar a Barcelona, ja que s'havia fet soci del FC Basilea el 1896, vestint de blaugrana per primera vegada tres anys abans de fundar el Barça. La teoria que Joan Gamper es va inspirar directament en els colors del seu antic equip suís a l'hora d'escollir els del Barça és una de les més raonables i fonamentades, però tot i així no hi ha cap prova documental que ho avali i d'altra banda ha de coexistir amb moltes més.[1] Sobre l'origen dels colors blau i grana del FC Barcelona, el diari La Vanguardia publica un article el 4 de novembre de 2008, en el qual informa que gràcies a l'hemeroteca digital del mateix diari i a les seves recentment estrenades noves tècniques de recerca, una llum nítida s'estén sobre el misteri. Es tracta del testimoni en forma d'article de Narcís Masferrer, que va ser publicat a La Vanguardia en l'edició del dia 29 de novembre de 1924. En aquest dia, el qual és el 25 aniversari de la fundació del FC Barcelona i en el qual Joan Gamper està exercint de president de club en el seu cinquè mandat, Narcís Masferrer, amic de Gamper i que va ser periodista i fundador de Los Deportes i el Mundo Deportivo i redactor de la Vanguardia, a més d'haver estat vicepresident del FC Barcelona (1909-10) i president de la Federació Catalana de Futbol (1913) i intervenir en la creació del Comitè Olímpic Català i més tard a la del Comitè Olímpic Espanyol, relata amb precisió i redacta com si estigués en aquell moment, la reunió fundacional del club del 29 de novembre de 1899, que es va efectuar a la sala d'armes del Gimnàs Solé, de la qual va ser testimoni presencial d'aquesta. Sobre l'assumpte de l'elecció dels colors blau i grana, Masferrer diu en l'article: «Es va tractar extensament del nom i colors que adoptaria el club, quedant acordat, com a títol de la societat és de Football Club Barcelona i els colors els blau i grana, que són, sinó estem equivocats, els mateixos de l'FC de Basilea, a què ha pertangut fins fa poc l'ex campió suís Hans Gamper, el nostre estimat amic ».[2][3]
També es va especular amb la possibilitat que Gamper escollís aquests colors per ser els de l'escut del cantó suís de Ticino, encara que l'única relació de Gamper amb aquest regió era que allà residia la seva germana Rosa. Les dues hipòtesis no han aconseguit una prova concloent per ser considerades com a certes.
Una altra versió indica que els colors van ser proposats per Otto Maier, un dels fundadors de club, en honor dels colors de l'escut de la població alemanya de Heidenheim, la seva localitat natal. També hi ha hipòtesis no demostrades que afirmen que els fundadors de l'entitat es van inspirar en els colors dels llapis de comptabilitat que s'utilitzaven a l'època, que tenien el color vermell i blau a cada extrem; o la que sosté que la mare dels germans Comamala va distribuir faixes blaves i vermelles per poder distingir als jugadors quan encara no tenien uniforme.
Finalment, una versió amb gran ressonància històrica és la llegenda popular que els colors són simbòlics de l'origen fenici-cartaginès de la ciutat de Barcelona, fundada el 230 aC com a "Barcino" pel Rei Amílcar Barca de Cartago, pare d'Anníbal Barca i Àsdrubal Barca, enemics a mort de l'Imperi Romà. Segons aquesta versió romàntica, el color blau representa el mar Mediterrani i els èpics viatges d'exploració dels grans navegants fenicis i el color vermell-morat representa la porpra real o porpra de Tir, ciutat fenícia (avui Líban), on els confeccionadors de tèxtils i indumentària extreien el colorant morat de la petxina del caragol marí Murex brandaris, un gènere de mol·luscs de la família Muricidae. Els fenicis també feien un tint entre porpra i indi, el qual era fabricat a partir d'una espècie molt semblant de caragol de mar anomenada Murex trunculuus, comunament conegut com a corn amb pues.
En qualsevol cas, no s'ha pogut donar una explicació fiable del perquè el club ha emprat aquests colors des de la seva fundació.[4]
De la combinació dels colors blau i grana prové el sobrenom de «blaugrana» amb el qual es coneix als jugadors i aficionats de club. Aquests colors sempre han estat presents a la samarreta titular de l'equip. No obstant això, durant els deu primers anys, els pantalons van ser de color blanc, més tard negres, i des de la dècada de 1920, blaus.[4] A la temporada 2005/06 l'equip va vestir pantalons color grana, cosa inèdita fins al moment, a causa de motius comercials. La temporada 2011/12 la innovació en la primera equipació és que la samarreta té les ratlles verticals més fines de la història.[5]
El primer equip de futbol del club era un dels pocs equips que no portaven publicitat en l'espai central de la samarreta, amb l'excepció de dos partits amistosos disputats al Japó el 1990 en els quals l'equip blaugrana va mostrar el logotip de Japan Airlines per imposició dels organitzadors.[6] Traient aquesta excepció, l'any 2006 el club va acordar amb Unicef portar la seva imatge en l'espai central de la samarreta. Aquesta forma de patrocini és insòlita en el futbol professional, ja que no percep cap tipus de benefici econòmic a canvi de lluir el logotip. Per contra, el club donava un milió i mig d'euros anuals a projectes promoguts i organitzats per aquesta ONG. Sí rep quantiosos ingressos per lluir els logotips de Nike a la samarreta i pantalons, i el logotip de TV3 en una de les mànigues de la samarreta. La temporada 2003-04, el primer equip de futbol va portar la publicitat del Fòrum Universal de les Cultures, que es va celebrar el 2004 a Barcelona, en una màniga de la samarreta. Els equips de bàsquet, handbol i hoquei patins sí llueixen publicitat en l'espai central de les seves samarretes.
El FC Barcelona va ser el primer equip d'Espanya, que va incloure una bandera no espanyola a la samarreta, en aquest cas la Bandera de Catalunya, durant el mandat presidencial de Joan Laporta a la temporada 2005/06. Aquesta acció, que va començar com una mostra de catalanitat per part del FC Barcelona. Des de la temporada 2005/06 fins a l'actualitat, les equipacions porten sempre la senyera, en diferents mides i posicions, segons la temporada, que es complementa amb el braçalet de capità que també és la bandera catalana.[7]
El Barça va lluir des del 14 de març de 2010, en un partit de lliga de la temporada 2009/10 contra el València, fins al 12 de desembre de 2010, en un partit de lliga de la temporada 2010/11 contra la Reial Societat, el logotip de Campió de Món de Clubs de Futbol. El FC Barcelona va tenir l'honor de portar aquest logo, a causa del permís que dona la FIFA, al campió del món durant el seu regnat, que en el seu cas va ser el de la Copa de 2009 al derrotar el Club Estudiantes de la Plata per 2-1.
El logo de Campió de Món de Clubs de Futbol té aspecte entre daurat i platejat, depenent com incideixi sobre el la llum, que reflecteix com un metall. A l'aconseguit pel FC Barcelona, hi ha la representació gràfica de la Copa del Món i la inscripció FIFA WORLD CHAMPIONS 2009. Va ser col·locat a la samarreta de l'equip en la seva part davantera, entre l'escut i el logotip de Nike. Sent una samarreta històrica per als aficionats, la FCBotiga, situada al Camp Nou, l'any 2010 va incorporar-lo a 60.000 samarretes.[8]