Ernesto de la Peña Muñoz
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernesto de la Peña Muñoz (Ciutat de Mèxic; 21 de novembre de 1927 - íb.; 10 de setembre de 2012) va ser escriptor, humanista, lingüista, políglota, acadèmic i erudit mexicà. Va rebre el Premi Xavier Villaurrutia per la col·lecció de contes Las estratagemas de Dios (1988) entre els quals destaca El único y su propiedad. El seu coneixement de 33 llengües i cultures es reflecteix en tota la seva obra literària, com a La rosa transfigurada (1999), Palabras para el desencuentro (2005) i Carpe risum. Inmediaciones de Rabelais (2015).[1][2] Va morir el 10 de setembre de 2012.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 novembre 1927 Ciutat de Mèxic |
Mort | 10 setembre 2012 (84 anys) Ciutat de Mèxic |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, escriptor, polígraf |
Membre de | |
Premis | |
El poeta Eduardo Lizalde va comentar que en la prosa d'Ernesto de la Peña s'hi troben: «sorprenents troballes, al·lucinants relats, descripcions de personatges, atmosferes, històries i fantàstiques aventures, amb perícia i imaginació admirables fetes per l'autor.»[4]