Escriptura cuneïforme
antic sistema d'escriptura mesopotàmic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.[1][2][3] Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica –encara que en derivarien formes fonogràfiques o mixtes– i els grafemes utilitzats eren principalment ideogrames, amb alguns pictogrames o signes esquemàtics derivats d'aquells. El sistema de signes havia derivat d'un sistema de fitxes d'origen neolític –uns 8500 aC– utilitzades en la mateixa àrea fins a l'aparició de l'escriptura.[4]
Tipus | Logograma i sil·labari |
---|---|
Llengües | Accadi, Eblaïta, Elamita, Hatti, Hitita, Hurrita, Luvi, Sumeri, Urarta, Persa antic |
Creació | 3000 aC |
Període | des de l'any 3150 aC i fins al segle primer dC |
Descobridor | sumeris () |
Epònim | clau |
Sistema pare | Jeroglífic egipci
|
Sistemes fills | Alfabet ugarític Alfabet persa antic |
ISO 15924 | Xsux (020 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+12000 to U+123FF (Cuneïforme Sumero-Accadi) U+12400 to U+1247F (Nombres) |
Els signes es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams usats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. D'aquesta manera van sorgir els símbols cuneïformes característics d'aquest sistema. Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.
L'escriptura cuneïforme, utilitzada inicialment per la llengua sumèria, fou adaptada més endavant pels babilonis, elamites, hitites i assiris per escriure en les seves pròpies llengües. En total, aquest sistema d'escriptura s'utilitzà a Mesopotàmia durant un període de prop de quatre mil anys, des del segle XXXII aC fins al segle iv aC, i fou un dels sistemes d'escriptura amb més període de vigència en les cultures humanes.[5]