Alfabet demòtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'alfabet demòtic (del grec antic: δημοτικός dēmotikós, 'popular') és l'escriptura que es feia servir a l'antic Egipte per a la cal·ligrafia demòtica,[1] que seguí a l'escriptura hieràtica del nord utilitzada al Delta del Nil, com a darrera etapa d'escriptura. Després d'aparèixer l'alfabet demòtic, es va seguir fent servir l'escriptura hieràtica per als temes religiosos, i l'alfabet demòtic es va fer servir per als temes econòmics i literaris.
Tipus | escriptura logogràfica, escriptura natural i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | Llengües egípcies |
Creació | 650 aC |
Període | c. 650 aC – Segle V aC |
Origen | antic Egipte |
Basat en | Hieràtic |
Sistema pare | Hieràtic
|
Sistemes fills | Escriptura meroítica, alfabet copte |
ISO 15924 | Egyd (070 ) |
Direcció del text | text bidireccional |
Es va començar a escriure al voltant del 660 aC i es convertí en l'escriptura dominant de l'Antic Egipte a prop del 600 aC. A primers del segle iv començà a ser reemplaçat per l'alfabet grec. L'últim cop que es recorda és l'any 451 dC, a les parets del temple de File. Demòtic és un terme creat per Heròdot i cal distingir-lo del demòtic grec (del poble)