Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el segle xvi, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V.[1]
La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península. Entre els provinents d'Itàlia destaca Giovanni Merliano da Nola i el florentí Juan de Moreto, i el burgalès Bartolomé Ordóñez, format a Itàlia, autor de les mampares per a l'accés al cadiratge del cor i del rerecor de la catedral de Barcelona entre els anys 1515 fins a la seva mort el 1520; al seu taller van treballar artistes d'origen italià: Simón de Bellalana, Vitorio Cogono, Juan Florentino i el flamenc Joan Petit Monet. Després de la defunció d'Ordóñez, l'aragonès Pedro Villar es va fer càrrec de l'acabament dels treballs del rerecor de la catedral, i tot i tenir personalment una clara influència de Damià Forment, va haver de realitzar aquesta obra amb l'obligació que s'imposava al seu contracte, és a dir, de «fer-la a la màxima semblança per a l'harmonització amb els relleus realitzats per Ordóñez».[2]
També van aportar el seu art, el vallisoletà Esteban Jordán, que per encàrrec de Felip II de Castella va realitzar el retaule del monestir de Montserrat, seguint el traçat de Francisco de Mora.[Notes 1] Gabriel Yoly d'origen francès; el castellà Cristóbal de Salamanca, autor del cadiratge per al monestir de Montserrat (1578) i del de la catedral de Tortosa (1587); així com l'austríac Perris Hostri o Ostri que, juntament amb el barceloní Jeroni Xanxo, van ser els autors de la caixa de l'orgue de la catedral de Tarragona.[3]
Entre els artistes de la mateixa terra van destacar el valencià establert a Saragossa Damià Forment, Gil Morlanes el Vell, Jaume Amigó, Jeroni Xanxo, Pere Blai, Andreu Ramírez i Agustí Pujol (pare).[Notes 2] Al segon terç del segle xvi, l'escultor d'origen basc Martín Díez de Liatzasolo va muntar un dels tallers més productius a Barcelona.[4]