Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
congregació religiosa / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, més coneguda com a Església Mormona, és una congregació religiosa fundada per Joseph Smith a l'Estat de Nova York el 6 d'abril del 1830.[1] Encara que els mormons afirmen seguir els ensenyaments de Jesucrist, no es consideren part de cap de les tres grans branques del cristianisme (ni de les tradicions de l'Església Catòlica, ni de l'Església Ortodoxa, ni del Protestantisme), sinó més aviat una restauració del «cristianisme primitiu», el qual apostatà després de la mort de sant Pere i els altres apòstols, segons els seus seguidors.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | divisió del cristianisme | ||||
Història | |||||
Creació | 6 abril 1830, Western New York (en) | ||||
Fundador | Joseph Smith | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
2001 | avinença | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Membres | 17.002.461 (2022) | ||||
Moviment | Moviment dels Sants dels Últims Dies i restauracionisme | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Russell M. Nelson | ||||
Filial | |||||
Propietari de | Temple Square (en) Deseret Telegraph Company (en) Millennial Star (en) Polynesian Cultural Center (en) 99 West on South Temple (en) Bonneville International (en) Church Office Building (en) FamilySearch Zions Securities (en) | ||||
Part de | mormonisme | ||||
Lloc web | churchofjesuschrist.org | ||||
És la branca més gran del Moviment dels Sants dels Darrers Dies, restaurat per Joseph Smith, i continuat després de la seva mort per Brigham Young, al mateix temps que altres corrents, com la Comunitat de Crist, anaven naixent amb els seus propis profetes i congregacions. Certes branques fonamentalistes, incloent-hi les polígames, han sorgit entre els seguidors de Joseph Smith fins avui, tot i que amb doctrines i ritus que no són avalats per L'Església dels Sants dels Darrers Dies. Als Estats Units, els Sants dels Ultims Dies es troben repartits per tot el país, tot i que la seva presència és més notable a l'estat de Utah, on constitueixen la majoria de la població. La capital de l'estat, la ciutat de Salt Lake City, constitueix el centre religiós i espiritual dels Sants dels Últims Dies, de la mateixa manera que el Vaticà per als catòlics. Allà hi ha el Cor del Tabernacle Mormó, la Universitat de Brigham Young i altres institucions patrocinades per l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Aquesta institució ocupa el quart lloc en l'ampli espectre religiós dels EUA, i els seus líders afirmen que els membres que han contret matrimoni al temple tenen la taxa més baixa de divorcis del país. El clergat (presidents d'estaques, bisbes, presidents de branca...) no percep cap remuneració pels seus serveis a l'Església. A més a més, l'Església afirma ser transversal, és a dir, no distingeix ni ètnies, ni classes socials, ni professions. Un bisbe pot ser un president de directori d'una empresa o un conductor de bus interurbà, o bé un mestre d'escola rural. Actualment, compta amb 15 milions de membres repartits en diferents països, incloent-hi Llatinoamèrica i Europa, i continuen establint congregacions i temples arreu del món.
Els Sants dels Darrers Dies creuen que Jesucrist guia l'Església per revelació donada al President de l'Església, a qui consideren un profeta. Els seus seguidors, no obstant això, són objecte de crítiques per part de nombroses esglésies cristianes, que afirmen que l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, en molts aspectes, s'ha allunyat del veritable Cristianisme. Alhora que nombrosos sociòlegs sostenen que els Sants dels Darrers Dies mantenen un racisme ocult, una part dels historiadors assegura que els Sants dels Darrers Dies ensenyen una versió completament distorsionada de la història d'Amèrica.
Segons el Mapa religiós de Catalunya 2020,[2] del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies disposa d'un total de 13 centres de culte a Catalunya, essent-ne la 10a en nombre d'entre les 14 confessions relacionades. Per la seva banda, el directori de la Fundació Pluralismo y Convivencia[3] n'ubica 16 a Catalunya, 11 al País Valencià i 5 a les Illes Balears. A Espanya van obtenir l'estatus legal de notori arrelament el 2003, sumant-se al que ja tenien el catolicisme, evangelisme, judaisme i islam.