Estàtues de Sperlonga
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les estàtues de Sperlonga són un ampli conjunt d'escultures descobertes al 1957 a la vil·la de Tiberi a Sperlonga.
El grup central de les estàtues de Sperlonga al Museu de Sperlonga, de reconstrucció arbitrària, amb la «ceguetat de Polifem». El «portador de vi», d'esquena, se'n troba a la dreta | ||||
Tipus | sèrie escultòrica | |||
---|---|---|---|---|
Creador | Agesandre | |||
Data de descobriment o invenció | 1957 | |||
Lloc de descobriment | Sperlonga | |||
Moviment | escultura hel·lenística | |||
Col·lecció | ||||
| ||||
Aquestes restes es trobaren dins d'una gran cova natural davant la mar, que en l'antiguitat va servir per als festins de Tiberi. El 1963 es creà un museu a Sperlonga (Museu Archeologico Nazionale i Area Archeologica di Sperlonga) per exposar les escultures reconstruïdes i altres peces arqueològiques de la vil·la, seguint criteris que Mary Beard, especialista en història de la Mediterrània antiga, ha descrit com a "reinvencions creatives".[1][2]
Els grups escultòrics representen diferents episodis de mitologia grega. Encara que són d'estil hel·lenístic, haurien estat executats al principi del període imperial romà. Segons una inscripció gravada al vaixell atacat per Escil·la, les obres s'han atribuït als mateixos escultors de l'escola ròdia, els noms de la qual Plini el Vell recull com a autors del famós grup de Laocoont i els seus fills: Agesànder, Atenodor i Polidor; aquesta atribució, però, està qüestionada.[3][4]
Tàcit i Suetoni recullen que la cova s'enfonsà l'any 26, i estigué a punt d'afectar el mateix emperador. Degué ser en aquest moment, o en algun enfonsament posterior, quan les escultures s'esquarteraren, la qual cosa explica per què falten trossos en les reconstruccions modernes.