Estefania de Requesens i Roís de Liori
escriptora catalana i valenciana del segle XVI i baronessa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Estefania de Requesens i Roís de Liori (c. 1504 - Barcelona, 25 d'abril de 1549)[1][2] va ser una escriptora catalana del segle xvi[3] i baronessa de Castellvell i de Molins de Rei.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1504 Molins de Rei |
Mort | 25 abril 1549 (44/45 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptora |
Altres | |
Títol | Baronessa |
Cònjuge | Juan de Zúñiga Avellaneda y Velasco |
Fills | Lluís de Requesens i Zúñiga, Juan de Zúñiga y Requeséns |
Pares | Lluís de Requesens i Joan de Soler i Hipòlita Roís de Liori i de Montcada |
Era filla de Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós i governador de Catalunya, i de la seva segona esposa, Hipòlita Roís de Liori i de Montcada. Formà part del cercle de seguidors d'Ignasi de Loiola durant l'estada d'aquest a Barcelona (1524-1526). Es va casar el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda i camarlenc del rei Carles I, amb qui tingué diversos fills, entre els quals havia de destacar Lluís de Requesens i Zúñiga, futur cap militar i estadista a la cort espanyola, vencedor en la Batalla de Lepant el 1571. Es varen traslladar a residir a la cort el 1534 quan el seu marit és nomenat preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), iniciant així un procés irreversible de castellanització de la família. La influència del seu marit permeté que el seu cosí, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, aconseguís el bisbat d'Elna.[4]
Entre 1528 i 1545 va donar a llum sis nens i quatre nenes: Hipòlita, Perico, Caterineta, Joan, Diego, Hipoliteta, Pedro, Felipe, Caterina i Pedro.[5] Els noms es repeteixen perquè molts moren amb pocs mesos.[4] El 1542, Estefania va assumir l'herència del seu germà Galceran de Requesens i de Cardona, comte d'Avellino i governador general de Catalunya. El 1546 restà vídua i retornà a Barcelona. Estefania va donar suport als jesuïtes, que en aquests anys van intentar reformar la Companyia de Jesús per tenir-hi un lloc femení, orientades per Isabel Rosers i altres.[5]
Junt amb la seva mare pledejaren pel comtat de Palamós contra la seva cosina germana Elisabet de Requesens i Enríquez, filla de Galceran de Requesens i Joan de Soler, primer comte de Palamós. Tot i guanyar aquest litigi, més tard li'n feu cessió.
En morir el seu marit al juny de 1546, Estefania va tornar a Barcelona, on va morir la seua mare el 2 de setembre. Allí va residir des de llavors i fins a la seua mort, el 25 d'abril de 1549.[5]