Estrella variable cataclísmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una estrella variable cataclísmica o estel variable cataclísmic és un estel que experimenta increments sobtats de lluentor i després torna a un estat inactiu. Inicialment aquest tipus d'estels s'anomenaren noves, ja que els esclats de lluentor visibles a ull nu eren precedits d'un estat inactiu, la qual cosa feia pensar que era un nou estel en el cel.
Aquests estels estan formats per dues components; un estel nan blanc primari, i un estel secundari que transfereix massa. Els estels estan tan a prop que la gravetat del nan blanc distorsiona la secundària, i li acreta matèria. Per això, l'estel secundari es coneix com a estel donant. La matèria que cau, normalment rica en hidrogen, forma en la majoria dels casos un disc d'acreció al voltant del nan blanc. Sovint s'ha detectar emissions de raigs X i UV en el disc d'acreció. El disc d'acreció és propens a patir inestabilitats que el porten a un esclat de nova nana, quan una porció del material del disc cau en el nan blanc ; l'esclat cataclísmic ocorre quan la densitat i la temperatura al fons de la capa d'hidrogen acumulada s'eleva prou com per produir les reaccions de fusió nuclear, les quals converteixen la capa d'hidrogen en heli.
Si el procés d'acreció continua prou temps per portar el nan blanc prop del límit de Chandrasekhar, l'increment de la densitat interior pot encendre la fusió del carboni fugitiu i desencadenar una explosió de supernova tipus Ia, que destruiria completament el nan blanc.