Euclides de Mègara
filòsof grec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Euclides de Mègara (grec antic: Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.[1] Va estudiar les doctrines dels eleàtics i després fou deixeble de Sòcrates. Aquest li va retreure la seva facilitat per a disputes subtils i capcioses. Mort Sòcrates el 399 aC, es va refugiar a Mègara junt amb altres deixebles del difunt mestre, on fundà una escola (escola de Mègara) en què es va distingir per l'ensenyament de la dialèctica, basada en les ensenyances dels eleàtics i de Sòcrates, generalment anomenada escola megàrica, que tracta de vegades sobre dialèctica i de vegades sobre erística. Va escriure sis diàlegs que no es conserven. Segons la tradició, Plató, poc després de la mort de Sòcrates, visqué amb ell a Mègara durant tres anys. Té certa rellevància com un filòsof socràtic menor.
Nom original | (el) Ευκλείδης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | dècada del 430 aC Mègara (Grècia) |
Mort | 365 aC (61/71 anys) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof |
Període | Filosofia antiga |
Interessat en | lògica, ètica |
Idea | l'arkhé és el bé, el contrari del bé no existeix |
Moviment | Escola de Mègara |
Professors | Sòcrates i Parmènides |
Alumnes | Eubúlides de Milet, Clinòmac i Ichthyas (en) |
Influències | Sòcrates, escola d'Elea |
Influències en |