Exèrcit dels Andes
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Exèrcit dels Andes (en castellà Ejército de los Andes) fou un cos militar de les Províncies Unides del Riu de la Plata i tropes xilenes exiliades a Mendoza,[3]organitzat i dirigit pel general José de San Martín, l'objectiu del qual era consolidar la independència de les Províncies, acabar amb la dominació espanyola a Xile, restaurar el govern independentista i posar fi al domini espanyol al virregnat del Perú.
Ejército de los Andes | |
Bandera de l'Exèrcit dels Andes.[1] | |
Tipus | exèrcit de camp |
---|---|
Data de lleva | 1816 |
Fundació | 1816 |
Dissolució | 1824 |
País | Províncies Unides del Riu de la Plata |
Mida |
|
Comandants | |
Comandant |
|
Guerres i batalles | |
Independència de Xile |
El general San Martín va conformar l'exèrcit amb 3 generals, 28 caps, 207 oficials, 15 empleats civils, 3778 soldats de tropa (format per una majoria de soldats negres i mulats, més de la meitat esclaus lliberts,[4]i per soldats xilens,[3]entre ells els que van emigrar a Mendoza després de la batalla de Rancagua), 1200 milícians muntats (per a conducció de queviures i artilleria), 120 picadors de mines (per facilitar el trànsit pels passos), 25 baqueanos (coneixedors del terreny), 47 membres de sanitat (per conformar l'hospital de campanya), 16 peces d'artilleria (10 canons de 6 polzades, 2 obusos de 4 i 1/2 polzades i 4 peces de muntanya de 4 polzades), 1600 cavalls extres (per a cavalleria i artilleria) i 9281 mules (7.359 de sella i 1.922 de càrrega).[5]
El fet més memorable de l'Exèrcit dels Andes correspon a la Travessa dels Andes -iniciada el 6 de gener de 1817 des Mendoza- que va culminar amb la victòria en la batalla de Chacabuco, el 12 de febrer de 1817.
L'exèrcit es va dividir principalment en dues grans columnes, la primera comandada pel mateix San Martín, va travessar la serralada dels Andes pel paso de Los Patos i la segona, comandada pel brigadier Juan Gregorio de Las Heras, va marxar pel paso de Uspallata conduint tot el parc i l'artilleria, el transport era impossible pel més escabrós paso de los Patos. La gran dificultat de la travessa de la serralada dels Andes va generar que només 4,300 del total de mules i 510 del total de cavalls aconseguissin travessar a l'altra banda de les muntanyes.[5]