Expansió de l'islam
conquestes militars de la civilització musulmana que van fer caure l'Imperi sassànida / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines.
| ||||
Tipus | conquesta | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 622 (Gregorià) - 750 (Gregorià) | |||
Localització | Llevant Àfrica del Nord | |||
Des de la data en què s'inicia l'hègira (622) o era musulmana amb Mahoma fins al seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:
- Mahoma – l'inici de l'islam (622 - 632)
- Primer califat (632 - 661)
- Califat omeia (661 - 750)
- Califat Abbàssida (750 - 1055)
Durant les seves primeres dècades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nord-est fins a Mesopotàmia i Pèrsia, i l'oest fins a Síria, Palestina i Egipte (les províncies més riques de l'Imperi Romà d'Orient). La màxima expansió de l'imperi es va aconseguir sota el califat omeia (661 - 750); iniciada per Muàwiya ibn Abi-Sufyan, durant aquest període el títol de califa es va fer hereditari i la capital de l'imperi, que era a Medina, es trasllada a Damasc (Síria).