Extinció del Cretaci-Paleogen
esdeveniment d'extinció massiva d'espècies fa uns 65 milions d'anys / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris. Va ocórrer en un curt període[1][2][3] fa aproximadament 66 milions d'anys.[2] A excepció de diverses espècies ectotermes pertanyents a ecosistemes aquàtics, com la tortuga llaüt i els cocodrils, no va sobreviure cap tetràpode de més de 25 kg.[4] Va marcar el final del període cretàcic i de tot el Mesozoic, introduint al seu torn l'inici de l'era del Cenozoic que ha durat fins avui.
Tipus | extinció massiva | ||
---|---|---|---|
Epònim | Cretaci i Paleogen | ||
Data | fa 66 milions d'anys | ||
Causa | impactador de Chicxulub | ||
Efectes | inanició hivern d'impacte Paleogen | ||
En estratigrafia l'extinció K-Pg està marcada per una capa fina de sediment anomenada límit K-Pg, que es pot apreciar a les roques marines i terrestres d'arreu del món. L'argila del límit presenta alts nivells d'iridi, un metall rar en l'escorça terrestre però abundant als asteroides.[5]
Actualment es creu que la raó principal de l'extinció K-Pg, proposada per un equip de científics liderat per Luis Walter Álvarez, va ser l'impacte d'un meteorit (un cometa massiu o un asteroide) fa 66 milions d'anys.[2] Els efectes subsegüents foren catastròfics, entre els quals un hivern perenne que impedí a les plantes i al plàncton fer la fotosíntesi.[6][7] La hipòtesi del meteorit, també coneguda com a hipòtesi d'Álvarez, va guanyar força quan es va descobrir el cràter de Chicxulub al golf de Mèxic a principis dels anys 90,[8] que va proporcionar proves concloents que el límit K-Pg es devia a l'impacte d'un meteorit.[9] El fet que les extincions datin de l'època de l'impacte suggereix que l'extinció K-Pg va ser causada pel meteorit.[9] Pot ser que l'esdeveniment es veiés accelerat per la creació dels trapps del Dècan. Tanmateix, alguns científics mantenen que l'extinció va ser causada o exacerbada per altres factors, com ara erupcions volcàniques,[10] un canvi climàtic o un canvi del nivell del mar, juntament o separada.
Tot i això, segons Salvador Moyà; l'extinció dels dinosaures hagués estat igualment inevitable tenint en compte l'ecosistema fràgil i canviant en el qual vivien, és a dir, el meteorit no fou l’únic responsable. Tots els éssers vius que formaven aquest ecosistema cada vegada tenien relacions més especialitzades entre ells, formant una dependència entre si. Això va provocar que aquest meteorit alterés i produís extincions en cadena.[11]
Un gran nombre d'espècies va perir durant l'extinció K-Pg. Les víctimes més conegudes són els dinosaures; emperò, l'extinció també va destruir una plètora d'altres organismes terrestres, entre els quals certs mamífers, pterosaures, ocells,[12] rèptils,[13] insectes[14][15] i plantes.[16] Als oceans, s'extingiren els plesiosaures i els rèptils marins gegants (mosasaures) i minvà el nombre de peixos,[17] taurons, mol·luscs (especialment els ammonits, que s'extingiren) i moltes espècies de plàncton. S'estima la desaparició de prop d'un 75% de les espècies del planeta.[18] Aquesta devastació d'espècimens va suposar oportunitats evolutives: alguns grups van experimentar radiacions adaptatives, divergint en noves formes i espècies per omplir els nínxols ecològics buits. Els mamífers en particular es diversificaren durant el Paleogen,[19] cap a noves formes com els cavalls, les balenes, els ratpenats i els primats. També radiaren els ocells,[20] els peixos[21] i possiblement els rèptils.[13]