Febre de l'or del canyó del Fraser
From Wikipedia, the free encyclopedia
La febre de l'or del canyó del Fraser (en anglès: Fraser Canyon Gold Rush) també anomenada febre de l'or del Fraser (Fraser Gold Rush) va començar el 1858 després que fos descobert or al riu Thompson, a la Colúmbia Britànica, en la seva confluència amb el riu Nicoamen. Això va tenir lloc uns pocs quilòmetres aigües amunt de la confluència del Thompson amb el Fraser, on avui s'ubica Lytton. La febre va superar la regió on fou descobert l'or i va tenir l'epicentre al canyó del Fraser, des del voltant de Hope i Yale fins a Pavilion i Fontana, al nord de Lillooet.[1]
Tipus | quimera de l'or | ||
---|---|---|---|
Estat | Canadà | ||
Tot i que aquesta febre va acabar durant la dècada de 1860, els miners es van dispersar per tot l'interior de la Colúmbia Britànica, aprofitant altres febres de l'or, com la del Cariboo. A la febre se li atribueix l'origen de la colonització de l'interior de la Colúmbia Britànica i el catalitzador de la fundació de la colònia de la Colúmbia Britànica, alhora que ajudarà a promoure la construcció d'infraestructures viàries i la fundació de molts pobles.