Fernando Botero Angulo
artista colombià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023)[1][2] va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura. Les escultures solen ser de color negre.
Fernando Botero el 2006 | |
Nom original | (es) Fernando Botero |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Fernando Botero Angulo 19 abril 1932 Medellín (Colòmbia) |
Mort | 15 setembre 2023 (91 anys) Mònaco |
Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Colòmbia |
Grup ètnic | Colombians |
Formació | Universitat Nacional de Colòmbia Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura, art figuratiu i pintura |
Lloc de treball | Bogotà Mèxic Nova York Pietrasanta París Alemanya Medellín |
Ocupació | Escultor i pintor |
Activitat | 1947 – 2012 |
Membre de | |
Gènere | Art figuratiu, al·legoria i retrat |
Moviment | Art figuratiu |
Influències | |
Participà en | |
24 juny 1977 | documenta 6 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Gloria Zea (1955–1960) Sophia Vari (1978–2023), mort |
Fills | Fernando Botero Zea ( Gloria Zea) |
Premis | |
Obres destacables | |
|
Als seus inicis, els temes que solia representar eren escenes costumistes, tema que no va abandonar mai, però a les seves obres més tardanes ha va anar afegint temes polítics d'actualitat, com per exemple tortures dels estatunidencs a iraquians en la seva guerra. El seu estil és proper a l'expressionisme. En la pintura solen dominar els colors foscos, que de vegades contrasten amb d'altres de vius, i amb el pas del temps ha anat definint més les figures i contorns. S'inspira en la recerca de monumentalitat dels frescos mexicans i dels pintors del Renaixement italià. Els seus personatges, humans o animals, sempre tenen volums exageradament arrodonits.[3]
El 1948 va aconseguir exposar per primera vegada a Medellín abans d'acabar els seus estudis secundaris. Els va acabar i el 1951 va traslladar-se a Bogotà, on va realitzar dues exposicions i va guanyar un premi que li va donar l'oportunitat de viatjar a Barcelona l'any següent. Va viatjar a Madrid i Itàlia i va rebre fortes influències franceses. Poc entès a Colòmbia, va haver de viatjar a Mèxic el 1956 i a Nova York el 1957 per a poder seguir treballant. En aquesta darrera ciutat, va viure durant anys i es va impregnar d'un estil plàstic definit, amb colors clars i delicats, alhora que despertava la seva passió per Rubens. Va ser llavors quan va assolir fama mundial. El 1983, es va traslladar a viure a Pietrasanta, Itàlia, i des de 1996 també tenia un taller a Mònaco. Durant les darreres dècades de la seva vida residí en diversos llocs. Ha exposat en nombroses ciutats d'Amèrica i Europa i moltes de les seves escultures són en ciutats repartides per tot el món. Igualment, feu donacions importants a Medellín i Bogotà.[3]