Fonamentació
From Wikipedia, the free encyclopedia
El fonament, en enginyeria i arquitectura, és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
La dimensió i tipologia d'un fonament, es dissenya en funció dels esforços que ha de suportar i de la capacitat portant del terreny sobre el qual descansa. Es classifiquen en fonaments superficials i fonaments profunds.