Fons d'inversió lliure
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un fons d'inversió lliure[1] (conegut en anglès com a hedge fund, que vol dir "fons cobert") és un fons d'inversió que inverteix en actius relativament líquids i és capaç de fer un ús extensiu de tècniques de negociació, construcció de carteres i gestió de riscs més complexes per millorar el rendiment, com ara la venda en descobert, el palanquejament i els derivats financers.[2] Els reguladors financers generalment restringeixen la comercialització de fons d'inversió lliure, excepte a inversors institucionals, persones amb un patrimoni elevat i inversors acreditats.
Els fons d'inversió lliure es consideren inversions alternatives. La seva capacitat per fer un ús més ampli de palanquejament i tècniques d'inversió més complexes els distingeix dels fons d'inversió regulats disponibles per al mercat minorista, com ara els fons d'inversió i els ETF. També es consideren diferents dels fons d'inversió privats i altres fons tancats similars, atès que els fons de d'inversió lliure generalment inverteixen en actius relativament líquids i són generalment de capital lliure, el que significa que permeten als inversors invertir i retirar capital periòdicament en funció de valor liquidatiu, mentre que els fons de capital privat inverteixen generalment en actius poc líquids i només retornen capital després d’uns quants anys.[3][4] No obstant això, a part de l'estat regulador d'un fons, no hi ha definicions formals ni fixes dels tipus de fons, de manera que hi ha diferents punts de vista sobre el que pot constituir un fons d'inversió lliure.
Tot i que els fons d'inversió lliure no estan subjectes a moltes de les restriccions que s’apliquen als fons regulats, es van aprovar regulacions als Estats Units i a Europa després de la crisi financera del 2007–2012 amb la intenció d’incrementar la supervisió del govern dels fons de d'inversió lliure i eliminar certs buits regulatoris.[5]
Encara que la majoria dels fons d'inversió lliure moderns poden emprar una àmplia varietat d'instruments financers i tècniques de gestió de riscos,[6] poden ser molt diferents els uns dels altres pel que fa a les seves estratègies, riscs, volatilitat i perfil de rendiment esperat. És habitual que les estratègies d'inversió en fons de d'inversió lliure tinguin com a objectiu obtenir un retorn positiu de la inversió, independentment de si els mercats pugen o baixen ("rendiment absolut"). Tot i que els fons d'inversió lliure es poden considerar inversions arriscades, els rendiments esperats d'algunes estratègies de fons d'inversió lliures són menys volàtils que els dels fons minoristes amb alta exposició als mercats de valors, a causa de l'ús de tècniques de cobertura.
Un fons d'inversió lliure normalment paga al seu gestor una comissió de gestió (per exemple, un 2% (anualitzat) del valor liquidatiu del fons) i una comissió de rendiment (per exemple, un 20% de l’increment del valor liquidatiu del fons durant un any).[2]
Els fons d'inversió lliure existeixen de fa moltes dècades i s’han popularitzat cada cop més. Actualment han crescut fins a convertir-se en una fracció substancial de la indústria de la gestió d’actius,[7] amb actius que sumen uns 3,2 bilions de dòlars el 2018.[8]