François Achille Bazaine
From Wikipedia, the free encyclopedia
François Achille Bazaine (Versalles, Illa de França, 13 de febrer de 1811 - Madrid, Espanya, 23 de setembre de 1888) fou un mariscal de França que adquirí una trista celebritat durant la guerra de 1870
Assentà plaça (1831) en un regiment destinat a Àfrica, ascendint a sotstinent (1833) i a tinent (1835) pels seus brillants fets d'armes; formà part de legió estrangera que Lluís Felip oferí a la reina regent d'Espanya Na Maria Cristina per a combatre els carlins, assolint en premi als seus serveis el grau de comandant en l'exèrcit espanyol; prengué part en la Batalla de Barbastre (2 de juny de 1837), en la qual la legió restà quasi aniquilada; acabada la guerra civil tornà a Àfrica com a capità (1839), ascendit a comandant (1844), a tinent coronel (1848) i a coronel (1850), sempre per mèrits de guerra. Amb l'últim grau comanà el 55 de línia i la legió estrangera; ascendit a general de brigada (1854) concorri al Setge de Sebastòpol (1854-1855) al front de dos regiments, i com a general de divisió prengué els forts Kinburn, situats en la desembocadura del Dnièper, després de tres dies de combat, desenvolupant el govern de Sebastòpol en rendir-se aquella ciutat.
Durant la guerra d'Itàlia comandà la tercera divisió del primer cos d'exèrcit, a les ordres del general Baraguey d'Hilliers, distingint-se en les batalles de Malegnano i Solferino. Destinat a Mèxic el 1862 a les ordres del general Forey, prengué el comandament de la primera divisió, amb la qual assistí als primers fets d'armes d'aquella guerra, com el setge de Puebla i la Batalla de San Lorenzo, en la qual derrotà el general juarista Comonfort que acudia amb les forces del seu comandament a socórrer la plaça (8 de maig de 1862), la qual hagué de rendir-se nou dies després, caient allà presoneres les millors tropes mexicanes les quals deixaren franc el camí per prendre sense combatre la ciutat de Mèxic el dia (7 de juny). Rellevat del comandament de l'exèrcit francès el general Forey, el substituí com a general en cap (1 d'octubre de 1863). En entrar a Mèxic el general Forey, instal·là un govern provisional format pels generals Almonte i Salas i l'arquebisbe de Mèxic, els quals convocaren una Assemblea de notables, el primer acte dels quals fou abolir la República i proclamar emperador a Maximilià.
A en Bazaine, investit amb una autoritat sense límits, tocava consolidar el naixement del nou Imperi; però portat de la seva manca de tacte o dels seus ambiciosos plans que li feren concebre la idea de reemplaçar al sobirà en el poder, no aconseguí complir aquella missió. La seva conducta sospitosa mogué en Maximilià a demanar el seu relleu a Napoleó III, el qual el cridà a França el 1867. En retornar a París, si bé Napoleó l'acollí amb gran fredor, considerant-lo com un dels millors generals francesos, no vacil·là a nomenar-lo general en cap del tercer cos d'exèrcit (Nancy) i en donar-li el 1869 el comandament de cap de la guàrdia imperial.