Francesc Serés Guillén
escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972)[1] és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara[2] i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull,[3] del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018.[4] Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.[5]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 desembre 1972 (51 anys)
Saidí (província d'Osca) |
9è Director de l'Institut Ramon Llull | |
30 juny 2021 – 5 novembre 2021 ← Iolanda Batallé i Prats – Pere Almeda Samaranch → | |
Director Faberllull Olot | |
2016 – 2021 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona - belles arts (–1996) Universitat de Barcelona - antropologia (–1998) |
Activitat | |
Camp de treball | Ficció literària, literatura catalana, arts visuals, escultura i fotografia |
Lloc de treball | Catalunya |
Ocupació | escriptor, escultor, professor d'art, fotògraf |
Ocupador | Institut Ramon Llull (2018–2021) Faberllull Olot (2016–2021) |
Membre de | |
Gènere | Novel·la |
Premis | |