Francisco de Borja y Aragón
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco de Borja y Aragón (Madrid, 1581 - Madrid, 26 de setembre de 1658) va ser un noble, militar, escriptor i poeta espanyol,[1][2] II comte de Mayalde i conegut, pel seu matrimoni, com el Príncep d'Esquilache, va ser fill de Juan de Borja y Castro, I comte de Mayalde (tercer fill de Sant Francesc de Borja), i de Francisca de Aragón y Barreto, I comtessa de Ficalho, i descendent del rei Ferran el Catòlic.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1581 Madrid |
Mort | 26 setembre 1658 (76/77 anys) Madrid |
Virrei del Perú | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Altres | |
Títol | Comte Príncep de Squillace |
Família | Família Borja |
Pare | Joan de Borja i Castro |
Parents | Francesc de Borja (avi patern) |
Premis |
Bon estudiant des de la seva infància, es va inclinar primer per les arts i les lletres. Per mèrits familiars, va ser nomenat cavaller de l'Orde de Montesa el 1588, així com de la de Orde de Sant Jaume amb dues encomanes. També va ser gentilhome de càmbra del rei Felip III. Va contreure matrimoni el 1602 amb la seva parenta Ana de Borja, Princesa d'Esquilache i comtessa de Simari.