Francisco de Luxán y Miguel-Romero
From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco de Luxán y Miguel-Romero[a 1](Madrid, 14 de juliol de 1798[6] - Madrid, 12 de juliol[7] de 1867)[5] va ser un polític, acadèmic, científic i enginyer de mines espanyol.[5][8] Va arribar a ocupar la cartera de Foment en diferents gabinets ministerials de mitjan segle xix,[5] en 1854, 1856 i 1863,[a 2]a més de ser ministre interí de Governació entre el 25 de juny i el 9 de juliol de 1856.[10]
Nom original | (es) Francisco de Luxán |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 juliol 1795 Madrid |
Mort | 12 juliol 1867 (71 anys) Madrid |
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques | |
30 de juliol de 1854 – 6 de juny de 1855 | |
15 de gener de 1856 – 14 de juliol de 1856 | |
17 de gener de 1863 – 2 de març de 1863 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, científic, enginyer de mines, militar |
Partit | Partit Progressista |
Membre de | |
Família | |
Pare | Manuel Mateo Luján y Ruiz (en) |
Premis | |
Va néixer a Madrid, fill de Manuel, diputat a Corts en les Corts Constituents de Cadis de 1812, i de Manuela del Carmen Muñoz y Romero.[14] Entre 1842 i 1843 va ser mestre de Geografia i Història de la reina Isabel II i de Lluïsa Ferranda d'Espanya.[14]
Va ser també un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals,[8][a 3]brigadier de l'exèrcit; capità d'artilleria; oficial del Ministeri de la Guerra; diputat a Corts per Madrid; president de la comissió encarregada de formar el mapa geològic d'Espanya;[4][16] cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild; de la de Sant Ferran de primera i segona classe; de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia; i condecorat amb altres creus de distinció per accions de guerra.[4]
Entre les obres que va publicar figuren Viaje facultativo por el continente y por Inglaterra, Tratado de mineralogía i Memoria ó estudios geológicos de los terrenos de varias provincias de España.[17] També va publicar articles per a la Revista Militar.[3]