Furlà
Llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés[1] o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane,[2] és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia). També és impròpiament anomenada ladí oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les llengües veïnes (alemany, vènet, eslovè) i, més recentment, de la llengua estatal, l'italià.
furlan | |
---|---|
Altres noms | friülès, ladí oriental |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 600.000 |
Parlants nadius | 300.000 (2002 ) |
Parlat a | Friül - Venècia Júlia |
Oficial a | Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia amb la llei 482/1999. |
Autòcton de | Friül-Venècia Júlia |
Estat | Itàlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües retoromàniques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Agència Regional per a la Llengua Furlana (Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane) |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | fur |
ISO 639-3 | fur |
SIL | fur |
Glottolog | friu1240 |
Linguasphere | 51-AAA-m |
Ethnologue | fur |
UNESCO | 353 |
IETF | fur |
Endangered languages | 3400 |
El cèlebre lingüista Graziadio Isaia Ascoli (Saggi ladini, 1873) fou el primer a establir científicament que el furlà, o el rètic en general (qüestió ladina), és una llengua romànica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts lingüistes posteriors; entre els recents, per exemple, Giovanni Frau (La lenghe furlane, 1972). Malgrat l'acord unànime de la romanística internacional, durant força temps bon nombre de lingüistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furlà, i del rètic en general (qüestió ladina). Les proves científiques acabaren imposant-se, però, fins al punt que, reticentment, l'estat italià acabà reconeixent oficialment la lingüicitat tant del furlà com del ladí (llei 482/1999).[3]
Per la banda occidental el furlà es delimita del vènet per la línia Livence-Tiliment. Tradicionalment s'ha considerat que el vènet s'interposa, així, entre el furlà i les altres parles rètiques/retoromàniques (és a dir, el ladí i el romanx). Darrerament, però, es reivindica que el dialecte cadorí, fronterer amb el furlà, no és pas una forma de vènet, sinó una variant zonal de ladí. En aquest cas, hi hauria contigüitat territorial entre ambdós blocs rètics.[4]
La influència romànica patent en parles eslovenes extremoccidentals és essencialment d'origen furlà. L'ens que té el paper més important per a la promoció de la llengua furlana és l'Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane (ARLeF).