Gàidhealtachd
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gàidhealtachd (en català: Territori gaèlic) és un terme amb què es designen aquelles àrees d'Escòcia on encara perviu el gaèlic escocès i la cultura gaèlica en general, i que es localitzen en les Highlands i a l'arxipèlag de les Hèbrides. Per extensió, el terme també fa referència a les petites àrees gaèlicoparlants de Nova Escòcia (Canadà). En gaèlic irlandès existeix un terme equivalent, Gaeltacht, i s'aplica a les zones de llengua gaèlica d'Irlanda. Tanmateix, mentre que a Irlanda es parla de "els Gaeltacht" (constituint entitats diferenciades), a Escòcia es parla de "el Gàidhealtachd" (com una unitat).
Gàidhealtachd ha estat i continua sent per a molts un sinònim de les Highlands. Tanmateix, no ens trobem davant de dues expressions intercanviables, atès que la primera és de tipus lingüístic i la segona de tipus geogràfic. De fet, moltes zones de les Highlands no tenen una població gaelicoparlant substancial i en d'altres s'hi ha parlat tradicionalment l'scots, un dialecte local de l'anglès. D'altra banda, existeixen certs indrets que formen part del Gàidhealtachd, però que queden fora dels límits polítics de les Highlands, com l'illa d'Arran. Per això, Gàidhealtachd s'empra cada vegada amb més correcció, és a dir, fent referència a les àrees específiques d'Escòcia (i de Nova Escòcia) en les quals el gaèlic és parlat per una part més o menys àmplia de la població, i no com a sinònim de Highlands.
En contraposició a Gàidhealtachd existeix la paraula Galldachd («Territori dels saxons» o «dels no gaèlics»). Paradoxalment, les Hèbrides són anomenades de vegades Innse Gall a causa de la presència històrica de vikings.