Gabriel Casas i Galobardes
fotògraf català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892, Barcelona 14 de novembre de 1973) fou un fotògraf català.[1][2] És un dels fotògrafs espanyols més importants del període d'entreguerres. Va ser dels primers a adoptar el llenguatge fotogràfic de la Nova Visió, el moviment d'arrel alemanya que va revolucionar el camp de la fotografia amb l'ús d'enquadraments sorprenents, plànols picats i contrapicats, contrastos de llums i formes, fotomuntatges. El 2015 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una exposició retrospectiva entre els mesos d'abril i agost.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 desembre 1892 Barcelona (Restauració borbònica) |
Mort | 14 novembre 1973 (80 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | fotògraf |
Art | Fotografia |
Obra | |
Obres destacables Sèrie Exposició Universal | |
Lloc web | www.gabrielcasas.cat |
Nascut al si d'una família de la petita burgesia barcelonina, la seva infància va transcórrer en un ambient marcat per la vocació artística i les conviccions laiques, republicanes i catalanistes. S'inicià de ben jove en el món de la fotografia, que coneixia per tradició familiar, ja que el seu avi, Gonzalo Casas i Fontanals, era un conegut litògraf, pintor i fotògraf.[3] Després d'una estada a l'Uruguai i l'Argentina, on treballà a casa d'un retratista, tornà a Barcelona on va obrir el seu propi estudi fotogràfic. Home inquiet, s'interessà ràpidament per les possibilitats que oferia el fotoperiodisme, en el qual s'inicià com a fotògraf esportiu. Entre 1929 i 1939 produí un gran nombre de reportatges d'altíssima qualitat que es publicaren en revistes i diaris com: L'Esport Català, Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, Barcelona Gráfica, La Rambla, Mirador, Imatges, d'Ací i d'Allà, La Vanguardia, S'Agaró i d'altres. Tanmateix treballà com a cartellista així com a diferents regidories de l'Ajuntament de Barcelona i per a diferents departaments de la Generalitat. Finalitzada la guerra va ser perseguit i empresonat i posteriorment es dedicà a la fotografia industrial i publicitària. El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[1] Al Museu Reina Sofia també es conserva alguna fotografia seva.[4]