Gastròpodes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els gastròpodes o gasteròpodes[2] (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.[3][4] El nom prové del grec antic γαστήρ (gaster, 'ventre') πόδες (podes, 'peu'), 'amb el ventre com a peu'. Inclou, entre d'altres, els caragols o cargols, els llimacs i les llebres de mar. Se'n coneixen unes 70.000 espècies actuals,[5] i milers d'espècies fòssils.
Gastropoda | |
---|---|
Caragol de Borgonya (Helix pomatia) | |
Període | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Mollusca |
Subfílum | Conchifera |
Classe | Gastropoda Cuvier, 1797 |
Subclasses | |
Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una conquilla dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.
És l'únic grup de mol·luscs que ha colonitzat el medi terrestre. Es troben en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). Les closques buides de gastròpodes poden ser ocupades per altres espècies, com per exemple el bernat ermità.