Genocidi armeni
assassinat sistemàtic dels armenis que vivien a l'Imperi Otomà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El genocidi armeni (en armeni: Հայոց Ցեղասպանություն Hayoċ Ċełaspanuṫun; en turc: Ermeni Soykırımı o Ermeni Tehciri), també nomenat holocaust armeni, o Gran Crim (armeni: Մեծ Եղեռն Mec Yełeṙn), va ser un conjunt de matances i deportacions massives de població armènia[1] de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre 1915 i 1923,[2] especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya, i el primer a utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.[3]
| ||||
Tipus | genocidi violència ètnica migració forçada | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 24 abril 1915 - | |||
Data | 1915 | |||
Localització | Imperi Otomà Armènia otomana Sis valiats (Imperi Otomà) | |||
Estat | Imperi Otomà | |||
Participant | ||||
Objectiu | armenis i Ottoman Armenian population (en) | |||
Víctimes | Ottoman Armenian casualties (en) | |||
Morts | 1.200.000 | |||
Es va caracteritzar per la seva brutalitat en les massacres, i la utilització de marxes forçades amb les deportacions en condicions extremes, que generalment portava a la mort a molts dels deportats. Altres grups ètnics cristians també van ser massacrats per l'Imperi Otomà durant aquest període, entre ells els assiris i els grecs pòntics. Alguns historiadors consideren que aquests actes van ser part de la mateixa política genocida.[4][5] Moltes comunitats de la diàspora armènia al voltant del món van arribar a existir com a resultat directe del genocidi.[6]
La data del començament del genocidi se situa el 24 d'abril de 1915, arran de l'ordre del gran visir del sultanat, Mehmet Talat Paixà, de deportació i d'execució d'entre 600 i 800 intel·lectuals i prohoms de les elits armènies a Istanbul en l'anomenat «Diumenge roig».[7] El govern central, amb la Llei provisional de deportació, del 29 de maig de 1915,[7] fixa la deportació sense els mitjans per a la seva subsistència, i la seva espoliació. Tots els homes entre 20 i 45 anys, susceptibles d'organitzar una resistència armada i d'aliar-se amb Rússia, són condemnats a treballs forçats i, la majoria, assassinats pels camins. La marxa forçada dels armenis per centenars de quilòmetres, que va travessar zones desèrtiques, va provocar que la major part dels deportats morís víctima de la fam, la set i les privacions, alhora que els supervivents eren robats i violats pels gendarmes que havien de protegir-los, sovint acompanyats per bandes d'assassins i bandolers.[8]
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que hi va haver un milió i mig de morts i un milió més de deportats[9] en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, la República Turca segueix negant oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, i atribueix la massacre d'aquest poble a lluites interètniques, malalties i la fam en el període confús de la Primera Guerra Mundial.[10]
Els investigadors han considerat, en general, que fou el primer genocidi modern;[11] de fet, és el segon cas de genocidi més estudiat, després de l'Holocaust.[8] El 2021, amb el reconeixement oficial fet pel president Joe Biden el 24 d'abril del mateix any als Estats Units, eren 30 els països que han reconegut oficialment el genocidi.[12]