Gens Servília
From Wikipedia, the free encyclopedia
La gens Servília (llatí: Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea. Segons la tradició, era una de les cases d'Alba Longa portades a Roma per Tul·lus Hostili i convertides en famílies patrícies, inclosa en el grup de les minores gentes. Va ser una gens rellevant en l'època republicana i apareixen diverses vegades als Fasti. Encara apareixen Servilii al període imperial.
Principals gens romanes | |||
El primer Servili que va ser cònsol era Publi Servili Prisc Estructe l'any 495 aC, i el darrer, Quint Servili Silà, cònsol amb Còmmode el 189. La importància, doncs, de la gens Servília va durar gairebé 600 anys. Com altres gens romanes, els Servilii tenien els seus propis objectes sagrats, i Plini diu que retien culte a una triena, o moneda de coure, que augmentava o disminuïa de mida segons els moments, indicant així l'augment o la disminució dels honors de la gens.
El nom de la família és un cognom patronímic, basat en el prenom Servi, significantel que manté fora de perill o preserva. És de suposar que aquest era el nom de l'avantpassat de la gens. Els Servili es van dividir en nombroses famílies, que van usar els cognoms Ahala, Axil·la, Cepió, Casca, Gemin, Glàucia, Glòbul, Prisc (amb l'agnomen Fidenat), Rul·lus, Estructe, Tuca i Vàcia (amb l'agnomen Isàuric). Els noms més usats per la gens eren Quint, Gai, Publi, Gneu, Espuri i Marc.[1][2]