Geografia física de Mèxic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mèxic és un país localitzat al subcontinent de Nord-amèrica, limitant al nord amb els Estats Units d'Amèrica, a l'est amb el Golf de Mèxic i el mar Carib, a l'oest amb l'oceà Pacífic, i al sud amb Guatemala i Belize. A més, el territori mexicà comprèn més de 3.000 illes localitzades dins el seu mar patrimonial, entre les quals, l'arxipèlag de Revillagigedo, les illes Marías i Cozumel.[1]
Geografia física de Mèxic | |
---|---|
Topografia de Mèxic | |
Superfície | 1.972.550 km² |
Coordenades | 23 00 N, 102 00 W |
Punt més elevat | Pic d'Orizaba 5.700 m |
Punt més baix | Laguna Salada -10 m |
Longitud de costa | 9.330 km |
La superfície total del país és d'1.972.550 km², fent-lo el desè país més extens del món, i el cinquè d'Amèrica. La frontera amb els Estats Units té una longitud de 3.325 km, la major part de la qual està definida pel Río Bravo, el més extens del país, les aigües del qual, tanmateix, les comparteix amb el veí del nord. La frontera amb Guatemala té una longitud de 817 km i està delimitada, en algunes seccions, pels rius Suchiate l'Usumacinta. La frontera amb Belize té una longitud de 251 km i està delineada pel riu Hondo.
El mar patrimonial de Mèxic està constituït per dues regions: el mar territorial, que es mesura des de la línia costanera fins a 25 km mar endins, i la zona econòmica exclusiva, que té una extensió total de 200 milles nàutiques des del litoral.
La geografia física de Mèxic inclou la descripció de la seva topografia, la hidrografia, els sols, la flora i la fauna, els ecosistemes i el clima del país.