Geríon (mitologia)
personatge de la mitologia grega / From Wikipedia, the free encyclopedia
Geríon[1][2][3][4] o Gerió[5][6][7][8] (grec antic: Γηρυών, Gērýōn, llatí: Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules, a l'illa Eritia (actualment l'Illa de León, San Fernando, Cadis). Era el mestre d'un gos de dos caps, germà del ca Cèrber, que es deia Ortros.
Heracles contra Geríon. Cara A d'una àmfora àtica de figures negres, vers 640 aC | |
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Mare | Cal·lírroe |
Pare | Crisàor |
Fills | Eritea |
Altres | |
Càrrec | rei de la mitologia grega |
Propietari de | Ortros i ramat de Geríon |
Va ser mort per Hèracles quan, després d'una de les seves missions, aquest li va robar el ramat de bous i vaques vermelles. Geríon el va perseguir a la recerca de la seva venjança, però quan el sobrevolava el va matar en disparar-li una sageta enverinada amb la sang de l'hidra.
La mitologia catalana va adaptar el mite. Deia que Gerío, un gegant de tres caps, gairebé s'havia tornat rei d'Ibèria i que perseguia Pirene, que n'era la reina, per matar-la i arrabassar-li el poder. Veient que no reeixiria pas a capturar-la, va cremar una gran estesa de terreny per matar-la.[9] Hèrcules, de lluny estant, veuria la gran columna de fum i hi correria a veure què passava. Llavors hauria vist Pirene agonitzant enmig del foc. La va voler salvar, però ja era massa tard. Aleshores, ple d'ira com estava, va reptar en duel Geríon el vencé. En acabat, va arreplegar totes les pedres que va trobar i va construir un gran mausoleu en memòria de Pirene i en honor d'ella recordarien com els Pirineus. Aquesta tradició la recull l'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Geríon també es considera com el fundador llegendari de la ciutat de Girona.