Glagolític
From Wikipedia, the free encyclopedia
El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants grecs Ciril i Metodi al voltant del 862-863 per traduir la Bíblia i altres texts a les llengües eslaves.
Tipus | alfabet, escriptura de caixa única, sistema d'escriptura i escriptura natural |
---|---|
Llengües | antic eslau i croat |
Creador | Ciril i Metodi |
Creació | 862 |
ISO 15924 | Glag (225 ) |
Direcció del text | d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+1E000-1E02F i U+2C00-2C5F |
El nom ve de la paraula glagol, que en búlgar antic significa 'paraula' (i d'on ve el nom de la lletra "G" en aquesta llengua). Com que glagolati significa 'parlar', hom sol referir-se poèticament al glagolitsa com a 'signes que parlen'.
L'alfabet glagolític originari consta de 41 lletres, encara que la quantitat varia lleugerament en versions posteriors. Vint-i-quatre de les 41 lletres glagolítiques originals deriven, probablement, de grafemes de cursiva medieval de l'alfabet grec, a les quals s'ha donat un disseny més ornamental. Se suposa que les lletres xa, shta i tsi provenen de l'alfabet hebreu (les lletres Shin i Tsadi); els fonemes que representen aquestes lletres no existien en grec però sí en eslau i són bastant habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'origen desconegut. Es creu que alguns poden provenir de caràcters hebreus i samaritans, que sant Ciril va aprendre en els seus viatges.