Heinrich Wölfflin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Heinrich Wölfflin (Winterthur, 21 de juny de 1864 - Zúric, 19 de juliol de 1945) fou un historiador de l'art suís. És considerat l'historiador de l'art més important de tota Europa i un dels estudiosos i crítics més influents a la moderna història de l'art. Va ser deixeble de Jacob Burckhardt i catedràtic a les universitats de Basilea, Berlín, Múnic i Zúric.[1] Va donar les bases metodològiques dels estudis formalistes de l'art, deixant clar que per ell la paraula ·forma" tenia significats diversos, perquè tot és forma a les arts plàstiques i una anàlisi formal completa captaria l'element espiritual.[2] Va ampliar el limitat enfocament culturaliste de la història de l'art que predominava llavors,[3] ploratizat en dos conceptes fonamentals: el classicisme, entès com a vèrtex de perfecció, al qual es contraposa el barroc, que sempre el segueix.[4]
(1924) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 juny 1864 Winterthur (Suïssa) |
Mort | 19 juliol 1945 (81 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Wolfgottesacker (en) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Múnic |
Activitat | |
Camp de treball | Estudi de la història de l'art |
Lloc de treball | Múnic |
Ocupació | historiador de l'art, historiador, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Múnic Universitat de Basilea Universitat de Zúric Universitat Humboldt de Berlín |
Membre de | |
Professors | Jacob Burckhardt, Carola Giedion-Welcker i Wilhelm Dilthey |
Alumnes | Kate Traumann Steinitz, Jakob Rosenberg i Ernst Buchner |
Obra | |
Estudiant doctoral | Fritz Knapp |
Família | |
Pare | Eduard Woelfflin |
Premis |