Heràldica
ciència del blasó / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,[1] la seva composició i el seu significat. És una de les branques del coneixement que han perdurat amb menys canvis fins a l'actualitat.
L'heràldica aparegué arreu d'Europa gairebé simultàniament vers el segon quart del segle xii.[2] La seva aparició en aquest període determinat de l'edat mitjana és congènita a la crisi dels estats centralitzats i l'ascens dels senyors feudals. El senyal heràldic nasqué per la necessitat d'un emblema personal privat que identifiqués cadascun dels senyors feudals al camp de batalla, i aquest emblema es plasmà sobre l'escut, una arma defensiva que des de temps immemorials es convertí en el suport més adequat per a rebre tota mena de decoracions; però és només en aquest període quan aquest emblema personal privat esdevingué, a més, hereditari; d'aquesta manera no podia ésser usurpat per ningú altre i es transmetia de pares a fills, esdevenint d'aquesta manera un emblema dinàstic o de llinatge. En aquest moment naixia l'heràldica.[1]
Posteriorment el seu ús s'estengué més enllà del seu àmbit estricte per abastar la identificació de tota mena de persones, corporacions, entitats polítiques i d'altres, i en l'actualitat es troba molt propera a la cultura de comunicació visual (marques, logotips, etc.). La característica que diferencia l'heràldica d'altres tipus de simbologies es pot resumir en tres pilars: l'assumpció d'un conjunt de normes rígides per a la composició de l'emblema, la plasmació de l'emblema en un escut d'armes i la transmissió hereditària de les armories com a element identificador del llinatge.
L'heràldica no s'ha de confondre amb la vexil·lologia, que és l'estudi de l'emblemàtica de les banderes o senyeres. L'emblemàtica de les banderes o vexil·lologia és molt més antiga que l'heràldica, ja que l'ús d'emblemes sobre un tros de tela està documentat des de ben antic.