Hipòtesi documental
hipòtesi que la Torà es va originar com un conjunt de documents independents editats conjuntament per un redactor posterior / From Wikipedia, the free encyclopedia
La hipòtesi documental és una teoria filològica que proposa aplicar el criticisme textual als primers cinc llibres de la Bíblia (el Pentateuc) per demostrar que són fruit de la unió de diversos textos. Aquesta teoria va ser promulgada per Julius Wellhausen al segle xix (època de l'auge del comparatisme) i va aixecar forta polèmica, ja que topava amb la idea que el creador únic dels llibres era Moisès. Alguns religiosos, acceptant la teoria, van afirmar que Moisès era el refundidor, inspirat per Déu per triar els passatges més propers als fets.
Segons aquesta teoria, hi hauria quatre fonts diferents, recognoscibles per com anomenen Déu o la seva postura davant dels fets: la J (que usa Jahvé), E (Elohim), la P (que recalca el paper dels sacerdots) i D (deuteronomista). Aquests diferents orígens expliquen les repeticions de fragments i les incoherències que es troben en el text bíblic, abans explicades només pel fet que Moisès copiava imperfectament el dictat diví.