Hipsodòncia
From Wikipedia, the free encyclopedia
En mastologia, la hipsodòncia és la presència de dents de corona alta, arrels de vegades curtes, esmalt dental que s'estén més de la línia gingival i un creixement prolongat o continu de les dents.
Es dona sovint en animals que tenen una alimentació vegetal rica en fibra o minerals, com els rosegadors (sobretot els castors), els cavalls i els cérvols.