Història de Turquia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.[1][2]
Turquia ha estat habitada des del paleolític,[3] incloent diverses civilitzacions anatòlies[4] i antics tracis.[5] Les restes de les civilitzacions de l'edat de bronze, com ara els hitites, proporcionen exemples de la vida dels seus ciutadans i del seu comerç. Després de la caiguda dels hitites, hi van aparèixer nous estats, com ara Frígia i Lídia, a la costa occidental quan la civilització grega començava a florir.
El creixent Regne persa finalment els absorbeix. Després de la invasió persa, el seu expansionisme entra en conflicte amb el monarca grec Alexandre el Gran, que va expulsar els perses amb èxit. Tot i que posà fi a l'Imperi persa, el seu regnat va ser breu i el seu imperi es va trencar des de la seva mort. La major part d'Anatòlia, finalment va caure sota l'Imperi Selèucida, el més gran dels territoris d'Alexandre, però aquests van ser rebutjats pels romans al 191 aC, i la major part de les seves terres van tornar als regnes locals, com ara el Regne de Pèrgam. El control romà es va enfortir gradualment i va forjar províncies de les terres d'Anatòlia, però l'Imperi Romà es va veure afeblit per les successives guerres civils i les invasions bàrbares. Això va donar com a resultat divisions periòdiques de l'imperi.
Al segle iv, a la part est de l'Imperi Romà es va establir una nova capital a Constantinoble. Partint de l'imperi occidental, l'Imperi Romà d'Orient hi va aconseguir florir durant gairebé mil anys.
Els oghuz[6] van començar a emigrar cap a Anatòlia en el context de la major expansió turca, i formaren l'Imperi Seljúcida al segle xi dC.[7] Després de les victòries sobre les forces de l'Imperi Romà d'Orient el 1071 durant la batalla de Mantziciert,[8] el procés es va accelerar.[9] La dinastia seljúcida controlà Turquia fins que el país fou envaït pels mongols després de la batalla de Köse Dağ. Durant els anys en què el país estigué sota el domini mongol, van néixer alguns petits estats turcs. Un d'aquests estats fou el beilicat otomà, que ràpidament controlà Anatòlia occidental i van conquistar gran part de Rumèlia. Finalment, després de la conquesta d'Istanbul, l'estat otomà es convertiria en un gran imperi, anomenat Imperi turc a Europa. A continuació, l'imperi es va expandir a Anatòlia oriental, el Caucas, l'Orient Mitjà, Europa central i Àfrica del Nord. Tot i que el poder i el prestigi de l'Imperi Otomà va atènyer el punt màxim al segle xvi no va aconseguir plenament l'avanç tecnològic en les capacitats militars de les potències occidentals en el segle xix. No obstant això, Turquia s'ho va manegar per mantenir la seva independència, si bé alguns dels seus territoris van ser cedits als seus veïns i alguns països petits se'n va independitzar.
Després de la Primera Guerra Mundial en la qual l'Imperi Otomà va ser derrotat, la major part d'Anatòlia i Tràcia oriental foren ocupades per les potències aliades. Per tal de resistir l'ocupació, un grup de joves oficials de l'exèrcit va formar un govern a Ankara. El líder electe d'aquest govern, Mustafa Kemal, organitzà una reeixida Guerra d'Independència en contra de les potències aliades. Després de l'alliberament d'Anatòlia i Tràcia oriental, la República de Turquia es va establir el 1923 amb la seva capital a Ankara.