Història de la República Popular de la Xina
aspecte de la història / From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Popular de la Xina (xinès simplificat: 中华人民共和国, xinès tradicional: 中華人民共和國, pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó) és la república que actualment exerceix la sobirania sobre la Xina continental i els territoris de Hong Kong i Macau. La República Popular va ser proclamada en 1949, quan les forces del Partit Comunista de la Xina, sota el lideratge de Mao Tse Tung, es van imposar a l'exèrcit de la República de la Xina, l'antic règim xinès, que des de llavors s'ha mantingut a l'illa de Taiwan que estava sota el govern de la República de la Xina des de 1949. El líder suprem han estat Mao Zedong (1949-1976), Deng Xiaoping (1978-1989), Jiang Zemin (1989-2002), Hu Jintao (2002-2012) i Xi Jinping (2012 fins a l'actualitat), mentre que Hua Guofeng va actuar breument com el líder del país durant un període de transició (1976-1978).
Si cerqueu altres usos, vegeu Història de la República de la Xina a Taiwan. |
La història de la República Popular de la Xina pot dividir-se en dues etapes clarament diferenciades. La primera va estar dominada per la figura de Mao Tse Tung, que va defensar una visió revolucionària del comunisme en la qual tots els aspectes de la societat, la cultura, l'economia i la política havien d'estar al servei de la causa ideològica. Les polítiques radicals de Mao van portar a moments de crisis en els quals altres dirigents del Partit qüestionarien la seva autoritat, intentant apartar a Mao de les labors de govern, moments en els quals Mao va reaccionar llançant intenses campanyes de reafirmació ideològica. Entre aquestes campanyes mereixen especial esment el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, els efectes de la qual sobre la societat xinesa es deixarien sentir durant molt temps. Després de la mort de Mao en 1976, el seu successor Hua Guofeng acabarà cedint el poder a Deng Xiaoping, líder pragmàtic que posarà fi a les polítiques revolucionàries i, mantenint el caràcter centralista i autoritari de l'Estat, engegarà una sèrie de reformes que iniciarien un procés d'intens creixement econòmic.
A finals dels anys 1980, la creixent llibertat d'expressió va fer que comencessin a sorgir veus crítiques amb el règim, que culminarien en les protestes massives de 1989. El 4 de juny d'aquest any, les protestes de la Plaça de Tian'anmen a Pequín van ser sufocades mitjançant la intervenció de l'Exèrcit. Els incidents de 1989, en els quals van perdre la vida centenars de persones, van provocar a un canvi en la cúpula de poder de la República Popular. Deng Xiaoping va apartar als dirigents reformistes com el secretari general del Partit Zhao Ziyang i va afavorir al primer ministre Li Peng i, molt especialment, al llavors alcalde de Shanghai Jiang Zemin, que es convertiria en el seu successor. Després de dos anys d'incertesa i d'aïllament internacional, Deng Xiaoping va prendre una de les decisions més importants en la història recent de la Xina en intensificar el procés de reformes econòmiques. Així, l'Estat dominat pel Partit Comunista va passar durant els anys 1990 a adoptar polítiques econòmiques capitalistes combinades amb un fort autoritarisme polític. Aquest model de desenvolupament seria continuat per Jiang Zemin i pel successor d'aquest, Hu Jintao i l'actual president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping.