Història del llibre
aspecte de la història / From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.[1]
La disciplina aparegué als segles xvii i XVIII per l'activitat de bibliòfils i col·leccionistes que confeccionaven catàlegs i escrivien estudis monogràfics. La causa fou l'abundant venda de llibres al públic. Després al segle xviii va ocórrer una etapa d'erudició, on es pretenia documentar escrits d'arxiu i esbrinar la trajectòria dels tipògrafs inicials. Aquesta investigació, la realitzaven sobretot els llibrers. Més tard la història del llibre se centrà en el llibre com a objecte: la fabricació, la forma material, la difusió i la conservació.[2] L'últim canvi important de perspectiva en va ocórrer amb els treballs de Lucien Febvre i Henri-Jean Martin que dirigiren la disciplina com una història social i, per tant, una història econòmica, cultural i política. Aleshores, la història del llibre és una història d'un mitjà de difusió.[1]
Els aspectes que estudia aquesta disciplina són: la pràctica de la lectura i els seus problemes; les formes materials; i la història comparada del llibre.[3]