Història de Gal·les
From Wikipedia, the free encyclopedia
El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'humà modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables al territori no apareixerien fins a l'última edat de Gel. A Gal·les hi ha molts jaciments i restes del període neolític (principalment dòlmens i cromlechs), així com restes posteriors de l'edat del bronze i de la del ferro. La història escrita de Gal·les comença amb l'arribada dels romans, que van realitzar diverses campanyes contra la tribu dels deceangles al nord-est de l'actual Gal·les l'any 48. Dues de les grans tribus britàniques, els silurs i els ordovics, es van resistir al domini romà durant alguns anys, però finalment els ordovics foren sotmesos l'any 79. Les tribus britàniques de l'època preromana ocupaven el territori actual de Gal·les, però també parts d'Anglaterra i el sud d'Escòcia, en el que s'organitzaria en la província romana de Britànnia fins a la retirada de les legions romanes al començament del segle v. En els segles següents al territori de Gal·les es formarien petits regnes com Gwynedd i Powys, al mateix temps que els britànics es convertien al cristianisme.
Durant el període altomedieval el territori de Gal·les estava dividit en petits regnes, però el governant del Regne de Gwynedd normalment era reconegut com el rei dels britons. Alguns d'aquests governants eren capaços de governar sobre diversos regnes i amb el pas del temps es van estendre. A mitjan segle xi Gruffyd ap Llywelyn va arribar a controlar tots els regnes de Gal·les i algunes zones d'Anglaterra durant un breu període. L'alta edat mitjana a Gal·les es va caracteritzar per la lluita contra regnes anglosaxons com Mercia, posteriorment contra el regne unificat d'Anglaterra, i després contra els invasors normands, que van arribar a les fronteres de Gal·les l'any 1067. La guerra contra els invasors va continuar durant més de dos segles fins a la mort de Llywelyn, l'últim rei, el 1282, la qual cosa va constituir l'annexió de Gal·les al Regne d'Anglaterra. Owain Glyndwr va dirigir una rebel·lió contra els anglesos al començament del segle xv i va controlar Gal·les durant uns pocs anys abans que la corona anglesa restablís la seva autoritat. Durant el segle xvi la legislació gal·lesa va ser progressivament modificada per incorporar les estructures executives d'Anglaterra. No obstant això, malgrat l'assimilació anglesa, els gal·lesos van mantenir la seva llengua i la seva cultura.
Durant el segle xviii Gal·les va ser afectat per dues importants reformes. La Revolució industrial i el Renaixement metodista. Durant el segle xix el sud-est de Gal·les va experimentar en especial una ràpida industrialització i un fort increment demogràfic. Aquestes zones foren "anglificades" a causa de l'arribada massiva d'immigrants, i en destacaren els territoris rurals, on es va conservar amb més força la cultura tradicional gal·lesa. Així mateix, la zona va experimentar la influència del cristianisme metodista.
Al segle xx, i després de la Segona Guerra mundial, el territori de Gal·les va experimentar un progressiu declivi a causa de la crisi de la indústria del carbó i del ferro. En l'àmbit polític la crisi provocà que el Partit Liberal fos desplaçat del poder pel Partit Laborista. Durant aquest període els nacionalistes del partit Plaid Cymru, dirigits per Gwynfor Evans, van aconseguir per primera vegada representació al Parlament del Regne Unit l'any 1966, i van convertir la "devolució" de les institucions parlamentàries gal·leses en el seu principal objectiu polític. En el referèndum de 1979 va guanyar el vot negatiu, però el 1997 es va realitzar un nou referèndum en el qual guanyà el sí per un estret marge, cosa que va permetre la creació d'un parlament gal·lès a Cardiff.