Hortènsia Curell i Sunyol
filòloga, traductora i professora catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Hortènsia Curell i Sunyol (el Masnou, Maresme, 1923 – Barcelona, 1 de novembre de 2005)[1] fou una filòloga, traductora i professora catalana. Filla de mariners mercants, fou neta del polític catalanista i republicà Antoni Suñol i Pla.[2] Feu el batxillerat a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, es llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1946 i assistí als cursos dels Estudis Universitaris Catalans (EUC).[2] Hortènsia Curell conegué als EUC qui seria el seu marit, Jordi Carbonell i de Ballester, també estudiant de filologia. El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari amb el seu nom.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1923 el Masnou (Maresme) |
Mort | 2005 (81/82 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona (–1946) Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya Estudis Universitaris Catalans |
Activitat | |
Ocupació | filòloga, catedràtica, traductora |
Ocupador | Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1981–1984) Universitat Autònoma de Barcelona (dècada del 1970–) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Jordi Carbonell i de Ballester |
Hortènsia Curell fou sòcia fundadora de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),[4] i col·laborà en els dos primers volums d'Estudis Romànics.[2] També fou membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.[4] El 1950 rebé el Premi Francesc Cambó, atorgat per l'IEC, juntament amb Carbonell, pel treball Un aspecte de la influència llatina en la prosa catalana medieval.[2] Formà part de l'equip inicial de la Gran Enciclopèdia Catalana, on fou cap de lexicografia fins al 1971.[5] Com a traductora, traduí Altres veus, altres àmbits, de Truman Capote (1966); Rèquiem per a una monja, de William Faulkner (1967) i La matemàtica. La geometria, d'Emma Castelnuovo (1981).[2]
Curell fou professora del curs dels EUC de llengua i cultura catalanes per a estrangers.[2] A l'inici de la dècada de 1970 també entrà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professora de llengua catalana i fomentà la creació del Departament de Filologia Catalana.[2] És considerada una pionera en la introducció de la llengua catalana com a disciplina docent i com a matèria d'investigació a la universitat.[4] Sobrevinguda per la mort d'un fill, Hortènsia Curell treballà com a tècnica a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya de 1981 a 1984.[2]