Estat Islàmic
grup paramilitar gihadista / From Wikipedia, the free encyclopedia
Estat Islàmic (àrab: الدولة الإسلامية, ad-Dawla al-Islāmiyya) o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) (àrab: الدولة الاسلامية في العراق والشام, ad-Dawla al-Islāmiyya fī l-ʿIrāq wa-x-Xām), també conegut com a Daeix, Dàïx[1] o Daesh[2] (per la sigla en àrab: داعش, Dā'ix, IPA: [ˈdaːʕiʃ]), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial. Ha arribat a dominar de facto un gran territori entre el nord-est de Síria i el nord-oest de l'Iraq. Tot i que encara té presència en diversos països, les seves capacitats d'actuació han quedat significativament degradades.[3]
Aquest article tracta sobre l'organització armada. Si cerqueu l'entitat de l'islam sociopolític, vegeu «estat islàmic». |
Aquest grup anteriorment s'havia anomenat Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant i havia format part de l'organització Al-Qaeda a l'Iraq. L'ISIL ha participat activament en la Guerra civil siriana i en la Insurgència iraquiana després de 2011. Va sorgir com una organització terrorista propera a Al-Qaeda per fer front a la invasió de l'Iraq (2003), sent dirigida per Abu Musab al Zarqaui. Després de la seva mort, el nou cap, Rashid al-Baghdadi, sota la tutela d'Osama bin Laden, es va expandir per les governacions d'Ambar, Nínive, Kirkuk i en gran part de Saladí, així com en menor mesura Babilònia, Diala i Bagdad. Durant aquest temps es va proclamar com a Estat Islàmic de l'Iraq, i la seva caserna general es trobava a la ciutat de Baquba.
Estat Islàmic de l'Iraq va ser responsable de la mort de milers de civils iraquians, així com de membres del govern iraquià i els seus aliats internacionals. A causa del suport militar dels Estats Units al govern de Nuri al-Maliki, el grup va sofrir diversos revessos, inclosa la mort de Rashid al Baghdadi, però l'organització es va renovar durant la Guerra civil siriana, passant a ser coneguda com a Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant o pel el seu acrònim àrab Daeix. El següent i actual cap, Bakr al-Baghdadi, va tallar els llaços amb Al-Qaeda i va declarar, el 2014, la independència del seu grup i la seva sobirania sobre l'Iraq i Síria, autoproclamant-se califa amb el nom d'Ibrahim i reclamant l'autoritat religiosa sobre tots els musulmans del món amb l'objectiu declarat unir totes les regions habitades per musulmans sota el seu control, començant amb l'Iraq i la regió del Llevant mediterrani, que cobreix aproximadament els actuals Estats de Síria, Jordània, Israel, Palestina, Líban, Xipre, i part del sud de Turquia. Altres milícies que controlen part del territori de la península egípcia del Sinaí, l'est de Líbia, nord-est de Nigèria i el Pakistan han jurat lleialtat a l'organització, que es caracteritza per la seva severa interpretació de l'islam i la seva violència brutal contra els xiïtes, car els seus membres són sunnites.